La Inquisición en Cataluña, inmunidades y alojamientos de soldados a finales del siglo XVII

Abstract

En el moments culminants del periode confessional, la Monarquia de Felip II va concedir importants privilegis als membres del Sant Ofici per tal de reforçar la seva autoritat. Un d’ells regulava els allotjaments de soldats i va adquirir gran valor durant els segle XVII. La comunicació estudia les maneres amb què les quals la Inquisició de Catalunya va utilitzar aquests privilegis a finals del segle XVII, quan més intensa era la guerra amb França i es va produir l’aixecament dels barretines. Per mitjà de les excomunicacions, els inquisidors de Barcelona van aconseguir aixamplar aquells privilegis i atraure sectors benestants de les zones rurals per a servir com a familiars o comissaris. Quan l’heretgia ja no era una preocupació dominant, aquesta política va acabar per fracturar la seva col·laboració amb les autoritats del Principat i de la Monarquia, tot provocant l’expuilsió de l’inquisidor Sanz Muñoz i la convocatòria de la Junta Magna de 1696. També s’estudien els recolzaments del tribunal a Barcelona i les bases doctrinals d’aquella política.

En el momento álgido del período confesional, la Monarquía de Felipe II concedió importantes privilegios a los miembros del Santo Oficio para reforzar su autoridad. Entre ellos estuvieron los referidos al alojamiento de soldados, que alcanzaron gran valor durante el siglo XVII. La comunicación estudia las maneras con que la Inquisición de Cataluña utilizó estos privilegios a finales del siglo XVII, cuando más intensa era la guerra con Francia y se produjo el alzamiento de los barretines. Mediante las excomuniones, los inquisidores de Barcelona lograron ensanchar aquellos privilegios y atraer a sectores acomodados de las zonas rurales para servir como familiares o comisarios. Cuando la herejía ya no era preocupación dominante, esta política terminó por quebrar su colaboración con las autoridades del Principado y de la Monarquía, provocando la expulsión del inquisidor Sanz Muñoz y la convocatoria de la Junta Magna de 1696. También se estudian los apoyos del tribunal en Barcelona y las bases doctrinales de esta política.

At the high-point of the period of antireligious strife, the Monarchy of Phillip II granted important privileges to officials of the Holy Office to reinforce their authority. These included the quartering of soldiers, a significant source of revenue during the 17th century. The article studies how the Inquisition took advantage of these privileges in Cataluña in the late 17th century, a time of intense warfare with France and the popular uprising known as the Revolt of the Barretines. Through their power of excommunication, the Inquisitors of Barcelona managed to extend their privileges and attract the wealthy of rural areas to collaborate as Comisarios and Familiares of the Holy Office. With heresy no longer of primary concern, this policy undermined relations with the authorities of the Principality and the Monarchy, resulting in the expulsion of the Inquisitor Sanz Muñoz and the convocation of the Junta Magna in 1696. The article will also study the support received by the Tribunal in Barcelona and the doctrinal principles of this policy.